dimarts, 12 de febrer de 2013

L'emprenedoria a l'escola: si és social, doble valor

Si als valors que ha de tenir tot emprenedor/emprenedora li afegim el compromís social, la voluntat de resoldre problemes de la comunitat, li estarem donant una dimensió més educativa a l’assignatura, li estarem aportant experiències i referents que li obriran els ulls cap a altres formes de fer empresa.
Enguany, les escoles imparteixen la matèria d’emprenedoria a 3r d’ESO. I, sens dubte, més enllà del pla d’empresa, el que fa interessant treballar aquesta temàtica amb els nois i noies és l’actitud emprenedora. Una actitud que els ajudarà a resoldre situacions vitals, però també a fer realitat somnis i idees, ja siguin idees empresarials culturals, socials, d’oci o mediambientals.
Per promoure aquesta actitud cal treballar valors com l’audàcia, la humilitat, la constància, el seny, l’entusiasme, la creativitat, la competència o la capacitat de superació. Aquests valors són bàsics per poder emprendre tot projecte i també per a qualsevol etapa de la vida.
Ara bé, cal posar l’accent, al meu parer, en un valor cabdal: el valor del compromís social, la voluntat de transformar, de tenir un impacte social i de generar beneficis a la comunitat. Entendre que tot allò que fem, si ho fem pensant en els altres, té un doble valor: tindrem la satisfacció de fer realitat els nostres somnis i potser també els dels altres. No hi ha satisfacció més gran que sortir-te’n amb un projecte propi, però encara és més gran la satisfacció si el projecte millora la qualitat de vida dels qui viuen a prop o lluny teu.
Donem-hi un parell de voltes més, a aquest valor. És del tot necessària una actitud generosa d’entrada: si posem la nostra idea i el nostre coneixement al servei d’altres persones que també vulguin emprendre, la capacitat de resposta per resoldre problemes socials s’estendrà com una taca d’oli. No només ajudarem la gent del barri sinó que altres persones ajudaran altres veïns o veïnes del seu entorn. Haurem aconseguit un efecte multiplicador.
I també és necessària l’actitud de cooperació. No es tracta només de l’individu i la seva idea. Cal saber cooperar de forma interna i externa. Ningú no se’n surt sol avui dia; cal saber fer equip en el propi projecte, però també cal teixir complicitats cap enfora, amb altres actors i acceptar amb humilitat els propis límits. Aprendre dels altres, al cap i a la fi!
De què estem parlant, doncs, quan tractem d’emprenedoria social?  Estem parlant de l’actitud de resoldre una necessitat social a partir de la creació d’un projecte. Poden ser necessitats lligades amb problemes d’ocupació, mediambientals, rurals, energètiques, de salut. L’emprenedor es fixa, primer, en el problema a resoldre i, després, decideix emprendre, en forma d’entitat o empresa social (format objecte de la matèria) per poder resoldre o minvar els seus efectes. La missió pot ser crear ocupació per discapacitats, atendre necessitats de persones en situació de pobresa, lluitar contra la despoblació rural o produir agricultura ecològica amb els seus efectes positius en la salut de la població.
Si expliquem a l’alumne que també es pot emprendre posant el focus a l’impacte social, estarem donant referents als nois i noies diferents als que estan habituats a veure als mitjans. S’adonaran, per exemple, que hi ha persones que han fet iogurts, vi o bufandes amb èxit al mercat i que, a més, han generat ocupació per a persones amb discapacitats. Conclourem, llavors, que a la vida són molt més importants les possibilitats que tenim (que són moltes!) que no pas les coses que no podem fer.
Si expliquem l’emprenedoria des d'una òptica social, li estarem donant una doble dimensió educativa a l’alumne: davant les oportunitats, emprenem; davant els problemes, ho fem amb una dimensió social.

Jordi Gusi i Puig, Soci Fundador de Tandem Social
Article publicat el 31/01/13 a Edu21